ENCLAVE LAND ART

Edició

2016

CONCEPTE DE LA RESIDÈNCIA

El títol ‘Enclave’ rememora el caràcter transitori del territori durant la reconquesta, que es va utilitzar sobretot com a pas comú de trashumancia de bestiar i persones, la qual cosa ha permès conservar els seus vestigis arqueològics en forma de senderes, camins i senderes que es poden trobar en tot el territori del Maestrat destacant els camins de pelegrinatge de Sant Joan, la sendera de l’Estel o el pont Romano. Aquest territori, a causa de la baixa densitat de població que hi ha, s’ha vist afavorit per a la conservació de fauna i flora així com de les seues restes arqueològiques en detriment del desenvolupament humà. Est és un problema que s’estén a altres comunitats veïnes, però que a l’entorn de Vistabella ha sigut una constant contra la qual han lluitat els habitants de la zona des de mitjan segle XX, com a conseqüència de la industrialització de la Plana.
Gràcies a l’actuació de diverses institucions i persones, la zona es manté viva i Enclavament vol contribuir artísticament en una repoblació simbòlica que porte gent al territori i incremente el valor de l’entorn natural i cultural existent. La residència d’artistes de Vistabella gira al voltant del concepte de convivència entre persones de tot el món i els habitants locals. El resultat serà un llegat que represente la materialització d’aquest concepte de comunió entre individus i l’inici d’una relació artística amb el territori.

ARTISTES

LEONARDO CANNISTRÀ

  • BIO

    Artista italià que viu i treballa a Catanzaro.
    En el 2009 s’inscriu en la Academia vaig donar Belle Arti de Catanzaro, on aconsegueix el diploma d’I° i 2° nivell, en Pintura (2015). Actualment és a punt de completar una segona llicenciatura especialitzada en escultura. Ha participat en nombroses exposicions i premis internacionals, obtenint prestigiosos resultats, entre els quals es troben la victòria en la XXIII edició de el “Premi Internazionale vaig donar Scultura Edgardo Mannucci”, on en la XXI edició havia aconseguit “Premi acquisto”; ha guanyat a més “Prix CartoonSEA” en el “Premi Nazionale vaig donar umorismo i satira Cartoon SIGA”, VIII edició amb el tema “MISURE STRAORDINARIE mettiamo in sicurezza il lavoro!”. En el 2012 apareix entre els finalistes de la Artists Residency, amb una beca otorgada per la Dena Foundation for Contemporary Art en col·laboració amb el Museu Marca de Catanzaro i en el 2013 exposa en el mateix escenari per a l’exposició “Microcosmos”, comisariada per Alberto Fiz i Serena Carbone. El seu treball gira al voltant de la pintura, escultura i instal·lació, sense limitacions quant a mitjans o definició d’estils, amb certa pretensió a la identitat i la precarietat contemporània.

CARMELA COSCO

  • BIO

    Artista italiana que viu i treballa en Catanzaro.
    Graduada en Pintura i Escultura en la universitat de la seua ciutat, Carmela és una artista mutifacética que usa gran diversitat de materials. El seu treball combina diferents tipus d’expressions artístiques, se centra majoritàriament en l’escultura i les instal·lacions, encara que açò no li resta interès en la pintura o el dibuix. Sovint els seus treballs són una connotació espacial que dialoga amb el lloc en el qual es troben, adoptant una solució que podria ser *site-*specific. Engloba sempre temàtiques socials, amb una èmfasi per la crítica al consumisme i les conseqüències que açò comporta directament en l’ésser humà, amb la inevitable expressió conceptual que transita entre el pes i la lleugeresa. En la seua recerca, se sent atreta per aspectes en ocasions existencials: el seu paisatge és la seua ment, capaç de mesurar els milers de matisos d’una comunicació, descrivint la història d’una vida viscuda a la recerca de la veritat.
    Premiada en la II edició del premi d’escultura de fusta en Sila 2013 o el Premi Celeste, ha participat en nombrosos *workshops en la seua ciutat natal. Ha realitzat exposicions en importants ciutats italianes com Roma o Bari en fins i tot a nivell internacional en ciutats com Granada. La seua participació en Festivals ha sigut molt activa des del 2013 amb el V *Migration Festival, Sustainable Festival “Mother Earth” o el Halt! Rove *Street Art Festival per posar alguns exemples.

ANDREA ABBATANGELO

  • BIO

    Artista italià que viu i treballa a Londres.
    Després dels seus estudis en sociologia dels processos culturals s’inscriu al Chelsea College of Art & Design de Londres on aprofundeix en les tècniques de representació; el seu recorregut ho va completar en 2014 en la prestigiosa Central St Martins de Londres. Treballa amb instal·lacions, escultura i fotografia. “En els meus primers cicles de treballs he explorat les relacions i conflictes entre la Tradició i la Modernitat; Nord i Sud del Món i la violència en el tarde-capitalisme. En 2007 vaig exposar al costat d’alguns artistes de l’I.P.G. (Independent Performance Group) dirigit per Marina Abramovic, i a través d’aquesta experiència em vaig acostar a la performance com a disciplina de les arts visuals. En els últims cinc anys he treballat molt la temàtica de la representació i acte-representació, especialment sobre com les persones s’imaginen a elles mateixes i com projecten la seua “imatge pública”. A partir d’aquesta recerca i cerca deriven alguns dels seus principals treballs com The Feel of Think (2010 – 2013), produït per a Marsella 2013 – Capital Cultural Europea; Current Mood (2012), una sèrie d’escultures I live act contra l’austeritat presentada també en Documenta 13; Project Radiolondon, un arxiu sonor de col·laboracions entre Andrea i altres artistes que des dels Països del Sud d’Europa s’han traslladat al nord d’Europa. Project Radio London es va presentar en primícia en el Museu de Vila Arson a Niça, al març d’enguany i fa poques setmanes en Zurich durant Manifesta 11.

ROSIE LEVENTON

  • BIO

    Artista britànica que viu i treballa a Londres.
    Ha treballat a nivell internacional en *paises com Polònia, Rússia, República Txeca, Suïssa, USA, Espanya, Alemanya, França, Japó, Itàlia i Dinamarca. Les seues obres les han adquirit museus com el Queen Elizabeth Diamond Jubilee Woods, Normanton li Heath, National Maritime Museum, Greenwich, en la Queens House, Kings Wood, Challock i Kent; tots ells en el Regne Unit. Els seus treballs apareixen també en la pel·lícula *ANNIE produïda per la Columbia *Pictures.

HUI-YING TSAI

  • BIO

    Artista originària de Taiwan que viu i treballa a Nova York (USA).
    Porta més de 10 anys treballant com a artista interdisciplinari concentrant la seua recerca en diferents punts: des d’una auto-exploració (cap a dins) fins a una condició vital outward(cap a fora); i des de la representació a la presència.
    Des de principis del 2016, ha començat a treballar noves peces que han format part de la seua vida diària. El tema que ha unit tota la seua experiència artística ha sigut la frontera o límit. “No importa si és un espai tangible, espiritual, social o territorial, la frontera està constantment sent alterada i recreada, per la qual cosa el meu treball necessita ser realitzat cada dia, i la peça pot existir només gràcies a la meua presència. L’espai personal i el sentit de seguretat es defineixen amb els actes. Un ocupa l’espai amb els seus actes convertint-se en una extensió del seu cos. L’ésser humà, no obstant açò, desitja reclamar la pertinença a la naturalesa i crea per açò tot tipus de límits invisibles que condicionen als altres i a ells mateixos.”
    Hui-Ying ha realitzat exposicions en diverses ciutats d’USA com a Sant Francisco, Nova York i Colorit, a més d’en altres països com Corea, Taiwan o Irlanda.

EMMANUELE PANZARINI

  • BIO

    Emmanuele Panzarini és un artista italià que viu i treballa a Pàdua.
    La seua recerca artística abraça la fotografia, l’escultura, l’art digital i la instal·lació amb especial atenció a les intervencions site-specific. Llicenciat a Pàdua en DAMS passa un any a Bilbao com erasmus, experiència que li va ajudar en els seus primers passos com a fotògraf. Els primers treballs es caracteritzen per l’ús de l’arquitectura com a llenguatge en la interpretació de l’espai que ho envolta, utilitzant dispositius i tècniques diverses sobre la base de l’especificitat del projecte. Posteriorment ha elaborat una sèrie de treballs fotogràfics que han trobat, sempre en major mesura, la instal·lació com a mitjà fort d’expressió.
    Utilitzant Goodle Maps i Google Street View com a instruments de recerca, ha analitzat els múltiples canvis del territori utilitzat per l’home per a satisfer les seues pròpies necessitats. En l’últim període, la instal·lació s’ha convertit en el seu camp de treball predominant. Poder estimular al públic, convidant-ho a participar com a subjecte actiu, és un dels requisits de la seua recerca, sobretot en les instal·lacions ambientals d’importants dimensions.
    Ha exposat en diverses ciutats a Itàlia i l’estranger com: Hamburg (DE), Ancona, Annecy (FR), Belfast (UK), Bolonya, Com, Gènova, Màntua, Marsella (FR), Milà, Pàdua, Roma, Salonicco (GR), Trieste, Verona o Vicenza.

SEILA FERNÁNDEZ

  • BIO

    Seila Fernández Arconada és una artista espanyola que viu i treballa en Bristol (UK).
    Ha co-dirigit The Land of the Summer People, que és un projecte de col·laboració multidisciplinària amb Water Engineering Department, de Bristol University, fundat per EPSRC. Ha estat treballant en Some:* When, una cohesió entre el llegat d’aigües de Somerset Levels i Moors, un projecte de col·laboració social amb l’artista Jethro Brice (UK).
    Tots dos projectes se centren en el canvi climàtic, especialment en les inundacions en Somerset i reben fons de la Somerset Community Foundation. A més ha sigut convidada a treballar en el camp de l’art i les comunitats post-conflicte en Donetsk Oblast (Ucraïna).
    Ha desenvolupat nombrosos workshops entre diferents disciplines i intervencions entre les quals es destaquen recentment: AGU International Conference (USA) Resilience in plau?: Just do it?! Governing for Resilience in Vulnerable Plaus (Holanda), i On Earth, (UK).
    Seila co-dirigeix també el col·lectiu Functional Collaborative Futures i Mixing Fields, que és una plataforma col·laborativa multidisciplinària d’especialistes en art i no-art i ha sigut seleccionada per a Transnational Dialogues, una plataforma de cross-mitjana International.
    Va rebre suport i fons de la European Alternatives i la Artists’ International Fund, del British Council i el Arts Council England en 2014.
    Seila ha participat en exposicions a nivell internacional, recentment va ser participe de l’exposició Imagined Landscapes en el Royal West of England Academy (Bristol, UK), B-SIDE Festival (Dorset, UK) entre unes altres. En els últims mesos ha estat treballant en projectes com “In Between Storage”, desenvolupat en un antic hangar (Latvia) i “International Exchange: Resonating across borders, una col·laboració artística travessant fronteres juntament amb l’artista Bernard Fairhurst.

PROYECTOS

Galeria de fotos

SINTESI

Leonardo Cannistrà

És un artista italià que viu i treballa en Catanzaro. La seua obra amb fil de colomar pretén abastar un tema social que embolica la precarietat contemporània i la identitat. Una tela d'aranya geomètrica simbolitza la mà de l'home que apareix suspesa entre els arbres que li serveixen de suport. Leonardo intenta representar la simbiosi entre l'ésser humà i la naturalesa i el respecte recíproc entre la naturalesa i la humanitat.

ESSENTIALLY SAP

Carmela Cosco

“A través dels segles, hem vist un increment/disminució del consum i els valors socials respectivament. L’ésser humà, en la seua contemporaneïtat ha xocat amb les seues pròpies responsabilitats morals, oblidant que l’ètica civil és part de cada individu que, intencionadament o sense voler es relaciona amb la resta i amb la terra. Basat en el pensament del sociòleg i teòric d’intel·ligència emocional Edgar Morin, començaré una recerca estretament lligada a la naturalesa del treball, l’home i el seu comportament així com les seues limitacions.”
“El projecte pretén representar un sistema vascular que s’instal·larà en una paret del recorregut, i aqueixes venes seran compostes per elements oposats en la naturalesa. La instal·lació involucrarà la major quantitat de gent possible per a intentar que cadascun aporte alguna cosa en aquest “sistema”, totes aquestes xicotetes contribucions crearan el cos de la instal·lació.”
“Arrepleguem la saba de la terra i açò farà que el nostre sang fluïsca amb l’essència d’aquest món i el que nosaltres aportem a ell.”

Galeria de fotos

Galeria de fotos

PAPAVER RHOEAS

Andrea Abbatangelo

Durant aquesta residència Andrea voldria hibridar la pràctica artística amb altres experiències, principalment derivades de l’observació del paisatge i de xicotetes arquitectures paisatgistes. Amb aquestes perspectives, tota la seua recerca se centrarà en l’anàlisi del paisatge circumdant per a detectar els conjunts primaris (boscos, entorns forestals etc..) incontaminats per l’activitat humana, els residus (totes les proporcions del territori no aprofitades per l’home, perquè han sigut abandonades o són de difícil accés etc…) i els paisatges secundaris (que representen el corresponent geogràfic dels no-llocs de Marc Augé urbans o suburbans). La finalitat d’aquesta primera fase de la residència acabarà en una vertadera cartografia del territori examinat.
L’objectiu del seu projecte consisteix en la realització d’una instal·lació ambiental destinada a determinar una xicoteta reserva, un Rifugio Democràtic; un lloc per a les espècies que no troben espai en altres llocs: algunes seran herbàcies (espècies pioneres) d’origen espontani que s’obriran pas en aquest nou espai de diversitat.
L’escultura ambiental consisteix en vuit blocs en argila (que es produirà empastant la terra autòctona, treballada i cuita in situ, açò contribuirà a obtenir un paisatge gradual del territori en aquest nou locus) que formaran un anell de dos metres de diàmetre instal·lat en el terreny.

WIND TOWER

Rosie Leventon

Actualment a Rosie li interessen estructures com les Torres d’Aire, els colomars o els forns de ceràmica, el tipus d’edificis o construccions que no són molt evidents en el nostre món modern. ‘Enclavament’ per a ella té un significat que li recorda a un refugi, a alguna cosa recollit, potser privat i inaccessible, un assentament segur per a un grup minoritari.
“Un enclavament em recorda a alguna cosa exòtic i allunyat de la societat normal de cada dia. La meua idea per al projecte podria utilitzar materials d’empreses conegudes de ceràmica o rajoles de la regió de Castelló. Productes derivats de l’argila com són rajoles i teules serien ideals per a la meua proposta treballats en un morter per a aconseguir una pasta que s’empre com a material per a construir les parets, usant els materials tradicionals en una manera nova. Es podria, com a alternativa, utilitzar pedres oposades en el terreny encara que treballar amb elles seria una mica més difícil.
El meu projecte seria una torre circular, amb una xicoteta obertura en la part superior que poguera permetre la circulació de l’aire. Els materials i aquest tipus de construcció podrien connectar la peça amb els habitants de la zona. Es podria convertir en un espai on les aus niaren i açò els ajudaria a crear el seu propi *micro cosmos.”
Es crearà una estructura de fusta dins i es podrà veure el seu interior a través de les estretes finestres de la paret. Aquestes obertures permetran entrar i eixir als ocells i crear els seus nius a l’interior perquè estan protegits i tenen llum indirecta i corrent d’aire.

Galeria de fotos

Galeria de fotos

NEST

Hui-Ying Tsai

Planege continuar amb el meu projecte “Habitation” durant la residència. “Habitation” és un projecte site-specific nòmada, en el qual col·leccione materials locals per a construir una estructura en forma de niu. Les peces seran diferents depenent del lloc en el qual es realitzen i situen, perquè es desenvoluparan en sintonia amb la història local, l’entorn i la comunitat. Aquest procés estarà obert al públic i l’obra final serà exposada al final de la residència.”
Aquest projecte vol explorar la idea de llar com la utopia moderna per a humans i animals.
Els éssers humans estableixen les fronteres i aqueixa embranzida és constant. Els límits de la llar es recreen i modifiquen cada dia, la qual cosa suggereix que el sentit de casa ha de fluir constantment i aqueix ésser humà ha de dirigir-se a aqueixa idea de casa, allà on es trobe. Cadascun ha de viure i crear la casa per a definir-la.

WOODEN CUBE

Emmanuele Panzarini

La intervenció de Land Art Wooden Cube, representa un “enclavament metafísic”. Es convida al visitant a relacionar-se amb l’obra constituïda per 4 elements de fusta que simbolitzen les 4 cantonades d’un poal imaginari.
En geometria el poal representa una figura tancada. En aquest cas, les 4 escultures, consenten delinear un espai de planta quadrada prive de barreres, permetent d’aquesta manera el pas del visitant en 4 adreces diferents.
Wooden Cube dialoga amb el significat d’enclavament i dóna al visitant la possibilitat de reflexionar sobre les diferències entre un espai tancat i un d’obert, entre el dins i fora, entre nosaltres i els altres. Contraposicions que ara més que mai s’han convertit en actuals, sobretot quan s’afronten temàtiques de fort impacte social com la crisi econòmica, els conflictes religiosos i l’important fenomen de la immigració.

Galeria de fotos

Galeria de fotos

here-NO-W-here

Seila Fernández

‘here-NO-W-here’ és un projecte de creació inspirat en la relació transitòria entre l’ésser humà, l’aigua i la noció de lloc. L’aigua és vital per a la vida. L’aigua reflecteix i representa els seus voltants en cada instant que flueix donant-nos l’oportunitat de veure’ns a nosaltres mateixos (literal i metafóricamente) fent visible l’invisible, fragmentant la realitat per a reconstruir-la de nou.
En èpoques de transició on els incendis forestables són sempre més comuns i expandits pels canvis temporals, sentir la naturalesa i la nostra relació amb ella és vital. És així que propose qüestionar i reflexionar sobre aquest tipus d’aspectes a través de l’experimentació amb processos creatius i interaccions socials cercant proporcionar noves maneres d’entendre visions utòpiques de l’ací i ara.
Durant aquest temps treballaré amb elements rudimentaris que permeten l’escolta i la visualització de l’invisible, l’imperceptible als nostres sentits, tresors amagats que ens permeten imaginar i alhora descobrir més a fons la nostra relació amb l’aigua, el lloc i nosaltres mateixos. La participació és molt important en el meu treball és així que desenvoluparé activitats envers els habitants de Vistabella del Maestrat que seràn partícipes directes en el projecte. L’obra final presentada en Enclave serà el resultat d’aquest procés cercant fer visible aqueixes trobades i experiències durant la residència.

VIDEOS

Seqüència de videos que recapitulen el procés de creació de les obres i el dia a dia d’Enclave Land Art Vistabella 2016.