ENCLAVE LAND ART

Edició

2018

CONCEPTE DE LA RESIDÈNCIA

La primera edició d’Enclave Land Art, es va centrar en l’ésser humà i la seva interrelació dins d’un context rural. La natura es representava com a patrimoni i vincle de tradicions i costums, així com el fenomen de la sensació de pertinença a un lloc i del lloc als seus habitants. Per mitjà d’un estudi històric del territori vàrem incidir en la problemàtica de la densitat de població, proposant una simbòlica repoblació artística.
En aquesta segona edició d’Enclave Land Art, com que es troba en el Parc Natural del Penyagolosa, la natura tindrà encara major protagonisme. El concepte girarà al voltant de la relació de l’home amb la natura, considerada com un element viu i que ha sigut interpretat des de l’inici dels temps per l’ésser humà representant els seus fenòmens i donant explicació sacra, mitològica o científica a tot el que l’envoltava i que no entenia. La clau de la residència serà com veiem la natura com a símbol i la representació que es fa d’aquest símbol hui en dia mitjançant l’art contemporani.
Hi ha dos punts icònics al parc que el caracteritzen i a més il·lustren les dues versions d’aquesta representació simbòlica que ha fet l’home: El Santuari de Sant Joan i el Pic del Penyagolosa. Aquests dos emplaçaments representatius han donat peu a rutes, llegendes i devocions al llarg dels segles. Lligat amb aquesta idea de la simbologia, nosaltres proposem celebrar la residència al voltant del solstici d’estiu, el 24 de juny, la nit de Sant Joan, la nit més curta de l’any i on els dos tipus d’al·legories s’uneixen amb ritus religiosos i pagans.
Jugant amb els dos elements i la seva iconografia, els artistes interpretaran aquests significats i el que tota aquesta simbologia mil·lenària els suggerisca, portant-la a la seva recerca particular dins del context del Land Art contemporani.

ARTISTES

ANA MENESES NARANJO

  • BIO

    Artista interdisciplinari que explora les possibles interseccions entre l’art, la natura i l’ésser humà. Ana ha desenvolupat projectes en exposicions col·lectives en diferents ciutats d’Espanya com en el Centre d’Art contemporani Ambiental Valdelarte (Huelva), Palacio de la Mercè (Còrdova) o Mostra Reciclar-te. Ha exposat a nivell internacional en ciutats com Leiden (Holanda) i ha dut a terme un simposium/residència en Nettetal (Alemanya) en 2018.

Sunčica Pasuljević Kandić

  • BIO

    És una poètica exploradora mediàtica i practicant de l’antidisciplinariedad. Treballa en la intersecció entre la investigació artística, comissariat i pedagogia artística. Explora les connexions que lliguen la col·laboració, comunicació, identitat, llenguatge i coneixement de producció per a interactuar amb la tecnologia i la naturalesa. D’aquesta manera es facilita l’acció experiencial a través de coreografies.
    La seua pràctica es converteix en col·laborativa, efímera i procesual en la naturalesa. Suncica té més de deu anys d’experiència com program manager en el sector cultural produint projectes internacionals i locals amb temàtiques que van des de l’art a la tecnologia, naturalesa i societat. En els últims anys ha ensenyat en l’Acadèmia d’Art en Novi Sad en el departament de New media art. El seu treball ha sigut presentat a Finlàndia Espanya, el Brasil, Hongiia, Romania, Itàlia, Sèrbia, Bòsnia i Hercegovina, on ha establit una xarxa de col·laboradors.

François Davin

  • BIO

    Artista franc-australià nascut a París en 1945. Nomenat en 2000 “*Chevalier des Arts et des Lettres”, és també *International *Deputy *of *the *French Visual *Artists *Union, President Honorari d’Artistes en el Nature International Network.
    Les seues escultures, pintures, gravats, llibres d’artistes han sigut presentats en salons, fires i museus a França i a l’estranger. Tres galeries a París i Nova York han presentat els seus treballs en exposicions personals i col·lectives incloent el FIAC de París. 
    Des del 1991, François Davin ha restringit la seua creació a l’art site-specific. Per a l’artista, significa una successió de ‘accions per l’art’ en diàleg amb els llocs per als quals es crea. François creu que aquestes accions, una espècie de cerimònies, poden ajudar a revelar, equilibrar o sanar d’alguna manera aqueixos contextos. Les imatges que queden són simplement petjades, permanents o efímeres, d’aqueixes cerimònies. Sovint les seues imatges re-descobreixen mites perduts o potencials: Ell els diu “Arqueologia Mítica”. Convida als habitants de cadascun dels llocs on fa els treballs a compartir aquestes accions artístiques.
    François ha creat més de 120 peces site-specific a l’ample dels 5 continents.

Justin Tyler Tate

  • BIO

    Justin Tyler Tate és un artista canadenc que va créixer als Estats Units i actualment treballa a nivell internacional. Va rebre el seu diploma en Belles arts en la Universitat de NSCAD i un Màster en Belles arts en l’Acadèmia de Belles arts d’Hèlsinki. El seu treball combina escultura, instal·lacions, media, performance i art social. En l’última dècada com a artista professional ha exposat més de 100 projectes en més de 20 països en 4 continents. La seua pràctica dibuixa coneixement des de diversos camps i els connecta per a trobar solucions a problemes contemporanis. Arquitectura, fusteria, botànica, cuina, electricitat, química, *new-mitjana i molt més ha sorgit sota un peculiar paraigua de producció artística. Tate és ocasionalment comissari, autor, dissenyador social així com gestor de tallers focalitzats en l’ús de materials disponibles, eines i la intervenció de l’espai.

Silvina Soria

  • BIO

    La cerca de subtilesa en l’escultura, ha orientat a Silvina a treballar amb varetes de ferro, filferro i fils, materials que li permeten diferents acostaments a la construcció i a maneres de pensar el volum, l’espai i el *site *specific. L’artista construeix complexes estructures que emergeixen d’un nucli central i que s’expandeixen centrífugament com un rizoma fent referència a sistemes subterranis i mapas.la *fisicalidad dels seus dibuixos tridimensionals genera a més projeccions i ombres que afigen una nova dimensió a la percepció del treball.
    Silvina va rebre el seu títol de Professora d’Escultura a l’Escola de Belles arts *Prilidiano *Pueyrredón, Buenos Aires Argentina, l’any 2003. Conseqüentment va realitzar estudis de postgrau en Escultura Contemporània en el 2004.
    Des de l’any 2003, l’artista s’ha dedicat a la pràctica d’escultura i joieria escultòrica en la seua *atelier així com a la docència. L’any 2009 va participar en una Residència per a Artistes en *Cité *Culture, Paris, i després es va mudar a Londres, on va viure fins a Desembre de 2018. Recentment s’ha mudat a València.
    Des del 2011 fins a l’any 2017 va dirigir *ForumArts, una organització d’art sense fins de lucre que oferia oportunitats per a artistes entre elles dos Simposis d’Escultura a Anglaterra.
    Silvina va ser seleccionada en el Via *Arts *Prize i la seua obra exhibida en l’ambaixada del Brasil (Londres, 2017). Silvina va exhibir en nombroses oportunitats a Londres incloses *Collier *Bristow *Gallery (2017); *Jealous *Gallery (2016); Central *Space *Gallery (2015) i *National *Theatre (2015); a Oxford *Brookes *University (Oxford, 2015) i William *Bennington *Gallery *Sculpture *Park, *Coombe *Trenchard (*Devon, 2015) entre altres.
    Ha participat en nombrosos simposis internacionals d’Escultura a l’Argentina, Xile, i Itàlia incloent XXIV *Symposium, Ex *Tempore *Internazionale *di *scultura la seua *legno, *Belluno, *Italy (2009), VIII Simposi d’Escultura, *Pieve *Tesino, Trento, *Italy (2009) i en l’I Simposi d’Escultura de la Nova Generació d’Escultors en Resistència, l’Argentina (2003) on va obtindre el *3rd Premi.

HELGA PAVSKAN

  • BIO

    Helga té un Màster en estudi cultural, i antropologia visual. Ha dut a terme durant quinze anys tallers d’art continus sobre el paisatge cultural -d’una manera innovativa- amb projectes de cultura urbana amb la comunitat i en fàbriques de reciclatge com a part de les activitats d’un club de gent jove. Li agrada ocupar-se de projectes formulats com un procés de creativitat col·lectiva i educativa per a donar una nova perspectiva imaginativa (a través del collage i les històries) de velles/ actuals visions de les ciutats. Helga contínua actualmente amb activitats de lliure expressió en diferents regions de Croàcia.

MILAGROS ARIAS

  • BIO

    Artista de l’Escola de Belles arts i Disseny de la Universitat Pontifícia Catòlica del Perú, on ha impartit lliçons també durant sis anys consecutius. Milagros ha desenvolupat tallers en diverses institucions com l’Escola Nacional Superior Autònoma de Belles arts del Perú.
    El seu treball escultural es realitza amb materials que reuneix dels seus passejos o amb l’observació i comunicació amb els habitants de les comunitats on els realitza, dels quals aprén tècniques tradicionals i la relació simbòlica que les mateixes donen a la naturalesa. Els seus treballs són predominantment realitzats amb teixits vegetals, pedres, fusta, cera d’abelles o paper, així com intervencions en el paisatge. El dibuix és fonamental en el seu procés creatiu i les formes una part essencial dels seus treballs; recentment ha començat a investigar sobre el new digital media, sense deixar de costat els seus temes de major interés: paisatge i naturalesa. 
    La seua investigació en el camp artístic demostra gran interés a rescatar tècniques artístiques tradicionals de les cultures precolombines del Perú, que es reflecteix en el seu treball i l’els tallers realitzats en l’Amazones, amb el qual va buscar unir en un intercanvi entre els participants tècnic, artístic i cultural. Cerca mantindre una estreta relació amb els paisatges rural i urbà,. Ha participat en projectes col·laboratius com Memory Sanctuary La Hoyada amb SHICRAS Architects i és part de Interdisciplinary Research Group EMPLAÇAR: Space + Art + Public. Ha participat en col·lectives i va tindre la seua primera personal en 2015. En 2018 es va graduar en el Màster en Producció Artística de la Universitat Politècnica de València, especialitzada en Art Públic amb una localització en Pensament Contemporani a través del paisatge i la naturalesa.

Projectes

PROJECT GALLERY

ANA MENESES PROJECT

Ana Meneses Naranjo

El meu projecte és una actuació, amb connotacions religioses i paganes, que té la intenció d’unir la tradició amb el saber ancestral en una acció sintètica. El propòsit és convertir-lo en un esdeveniment de participació en el que es porte al visitant a les pràctiques antigues locals i des d’un coneixement primari com humans per mig d’un llenguatge contemporani, que els faça reconnectar-se amb l’essència de la vida. Per aconseguir-ho, farem una ruta de pelegrinatge des del Santuari de San Joan del Penyagolosa, fins el pic del Penyagolosa, seguint una tradició medieval. Una volta arribarem allí, construiré una piràmide usant un rectangle solsticial basat en aquesta latitud exacta, usaré aquesta informació per explorar l’efecte de la geometria als nostres cossos i l’espai que ens envolta. Per últim, recitaré amb qui vullga participar els “Goigs de San Joan de Penyagolosa”, poemes tradicionals locals per acabar amb una xarrada en la que compartirem les nostres experiències.

MAPPING

Sunčica Pasuljević Kandić

El meu treball al Parc Natural del Penyagolosa estarà enfocat en la nostra connexió amb els espais i llocs que ens envolten. Se realitzarà en dos parts. Per al públic m’agradaria realitzar un mapat al obert. La idea és representar l’experiència a l’entorn natural per mig de pensaments recollits, sons, escriptura de textos, impressions etc… La idea general és fer que els visitants se’n adonen del lloc que els envolta, les coses que vegem en tots els llocs de les que no ens adonem o no li donem atenció ja, o guiar-los a explorar-les en eixe sentit. Prepararé una caixa amb algunes coses que arrepleguen la nostra experiència al Parc Natural del Penyagolosa. La idea és deixar aquesta caixa per futurs residents de la residència Enclave per compartir la experiència col·lectiva del lloc i la noció individual dels moments passats allí.

PROJECT GALLERY

PROJECT GALLERY

El Arca del Agua

François Davin

El projecte consistix en construir un’Arca per salvar l’Aigua, com la que Noé va construir per salvar la creació de Deu del diluvi universal.
Tracta el tema de la sacralitat donada a l’aigua per part dels peregrins de les Useres en les seves pregàries al Santuari de San Joan del Penyagolosa.
L’Arca de l’Aigua és un projecte virtual que embolica a la població de Vistabella del Maestrat.
Una plataforma fina i baixa, amb forma de canoa llarga, El Arca, rebrà els contenidors d’aigua oferits pels habitants de la zona. Preciosos o modestos, inútils, que no peguen, tassons que no s’utilitzen, tasses, botelles, gerres, plats, macetes, poals…
Tot açò te que estar ple d’aigua.
Un dia abans de la inauguració oficial, l’artista prepararà menjar i convidarà a tots els que han participat a compartir-la al lloc on se trove la peça.

G(N)ASH

Justin Tyler Tate

G(N)ASH és un projecte part land art part instal.lació. La instal.lació trenca amb l’homogeneitat del paisatge per crear un híbrid que és ambdues coses, arquitectura i medi ambient, establient una relació simbiótica entre la natura i la cultura.
Construit dins del paisatge del Parc Natural de Penyagolosa, afecta a cóm se percibix el medi ambient. En el moment en el que els visitants ho vejen, el treball se convertix en moltes coses simultáneament: una estructura de ingenieria dialogant amb el medi ambient; una estructura feta per l’ésser humà per a que siga utilitzada per els animals com una cova artificial per a protegir-se del sol i la plutja; una ferida cosida en la terra; i pareix en ocasions una ganyota de dents, personificant el paisatge com una entitat amb la que es possible empatitzar. L’estructura utilitza l’única forma del paisatge local al Parc Natural de Penyagolosa com un actiu amb el que treballar, perseverant en la seva forma bàsica mentres tambié venen modificats. Arte/ingenieria, natural/artificial, conceptual/representatiu, així com medi ambiente/arquitectura tots ells convergen en G(N)ASH.

PROJECT GALLERY

PROJECT GALLERY

Pilgrimage. From the Series Inner Territories

Silvina Soria

La possibilitat de treballar al Parc Natural del Penyagolosa, me situa en predisposició de connectar amb la natura d’una manera cerimonial i al mateix temps obrir un diàleg amb lo pagà, lo religiós i lo públic.
“Pilgrimage” consisteix en construir un laberint de pedres al voltant d’una estructura central – un tipus de temple al sol o altar- que la gent puga recórrer. La idea és crear una experiència estètica i de joc que ens done l’oportunitat de pensar sobre els nostres camins personals, com un símbol de la vida mateixa i els seus obstacles, on tant decidim el nostre camí, com absorbim el que ens arriba de l’exterior.
Partint de “Els camins de Penyagolosa” que permitix als peregrins arribar a un lloc de treball i cerimònia, aquest laberint s’expandirà com un rizoma, al·ludint a la historia que caracteritza el Penyagolosa i el Santuari de San Joan, no sols des del punt de vista religiós si no com una recerca i força interior que mou a tots els éssers humans.
Un laberint és un símbol universal i espiritual que representa el camí de purificació en la busca de la essència de un mateixa. En l’Edat Mitjana simbolitzava el pelegrinatge en l’ardu camí fins arribar a Deu. El laberint pot també ésser un espai amb un propòsit ornamental de recreació. Això és el que pretenc generar amb aquest projecte, desenvolupar una intervenció eclèctica i participativa en la que cadascú puga donar el propi valor emocional.

HELGA PAVSKAN PROJECT

Helga Pavskan

M’agradaria contribuir en un procés col·laboratiu, amb un producte final basat en narrativa específica i material fotogràfic. El procés estarà compost per entrevistes, no exactament documentals si no obertes, profundes, poden ser anònimes o personalitzades. La part narrativa seria un diari amb fotos i notes, històries tretes de les entrevistes, emmarcades en una teoria basada en un anàlisis cultural, dedicada al context: natura-gent-sagrat-paisatge-art-mite-finalitat.
Instigant però no interrompent, les entrevistes es convertiran en un text que combine fotografia i teoria, molt útil per una presentació científica o popular en diferents mitjans o periòdics.
Les entrevistes obertes/xarrades al terreny me donaran la possibilitat de inspirar ulteriorment als artistes.
El resultat final per a enclave serà una profunda investigació del procés, gravada i analitzada en un text popular – científic en forma de diari.

PROJECT GALLERY

PROJECT GALLERY

PUERTA AL SOL

Milagros Arias

La proposta consisteix en construir un observatori solar amb la intenció de retornar a un ritu ancestral fet de diferents cultures del mon que manté una relació estreta amb el sol i el seu entorn natural. La instal·lació la faré amb materials naturals trobats i escollits pel camí fins el punt elegit, que deuria ser a lo alt d’una colina al Parc Natural del Peñagolosa. L’orientació serà de Est a Oest, corresponent amb el moviment cíclic del sol. Esta posició es estratègica, perquè te que estar col·locada en un lloc que estiga alineat amb l’eixida i posada del sol, perquè al contrari perdria el estatus d’observatori solar.
L’acte de viatjar, caminar o peregrinar son pràctiques que estan estrictament vinculades al projecte, com part del procés artístic i com un aspecte estètic en sí mateixa. És rellevant considerar que les dates coincidixen amb el solstici d’estiu i que el dia que començaré la construcció, el 28 de Juny, tindrem lluna plena.

VIDEOS

Seqüència de videos que recapitulen el procés de creació de les obres i el dia a dia d’Enclave Land Art Vistabella 2018.

GALLERY