ENCLAVE LAND ART

Ediciò

2021

CONCEPTE DE LA RESIDÈNCIA

“La veritat és que la memòria no consisteix en absolut en una regressió del present al passat, sinó al contrari en un progrés del passat al present.”
Bergson H., Matèria i Memòria, 2006.
En l’art s’ha de tindre en consideració el concepte del potencial de l’intangible com a eix de creació i de transformació: ací caben la percepció, els hàbits, la cultura, la paraula, el temps o la memòria.
Aquesta simbiosi entre el tangible i l’immaterial és la que al llarg de la història va formant la identitat d’un territori.
Si hi ha una cosa que destaca de la Vall de Gallinera, a part de la seua configuració geològica i el seu patrimoni natural, són els vestigis que van des de la prehistòria fins a la guerra civil, passant per poblats ibers, esteles funeràries o castells medievals. Aquest llegat històric, petjades de l’ésser humà al llarg de mil·lennis, s’ha conservat en aquest enclavament gràcies a la seua idiosincràsia natural. Són el resultat material d’un temps no lineal que presenta un diàleg de l’ésser humà amb la natura a través de les seues capes. Aquestes restes que apareixen estratificades, són la representació metafòrica d’un llibre (la natura) en el qual l’ésser humà ha anat gravant la seua història i definint la seua identitat.
La natura sempre ha sigut la font d’investigació espiritual i inspiració de l’ésser humà, no sols en la teoria sinó en la pràctica en l’espai. No és casualitat que dels arbres apareguen les formes de les columnes, de les coves els arcs etc. Aquesta unió apareix representada en els diferents estils, funcions i degradació de les restes quan el temps i diferents factors els alteren.
A aqueixa absència/presència que es conserva en l’actualitat – amb el potencial de l’invisible traduït en la història de les civilitzacions que han passat – ha reforçat la identitat pròpia i conservat la natura existent com a testimoni. Aqueixos són els elements que es convida a reinterpretar als artistes amb les seues obres.
Es pretén obrir un nou capítol, deixar una petjada contemporània per a continuar aqueix diàleg amb l’entorn a través de l’art contemporani, any rere any. Aqueixa relació amb el que queda – al costat del que ja no és visible però és present i forma part de la vida de la gent de la Vall de Gallinera – representa qui són com a resultat del camí recorregut.

ARTISTES

DAVID ORRICO

  • BIO

    Docent, disenyador, *músic i artista multidisciplinar, David Orrico desenvolupa el seu treball com disenyador escènic abastant una gran varietat de géneros.
    És llicenciat en Belles arts per la Universitat Politécnica de València UPV i en Escenografíper la Real Escola Superior d’Art Dramátic RESAD de Madrid, a més d’al Design for Performance en el University of the Arts de Londres. Manté actualment una activitat constant en investigació i docència relacionades amb les arts escéniques, la música, la instal·lació o el performance.

Lidia Meneghini

  • BIO

    LIDIA MENEGHINI és dissenyadora i artista que desenvolupa projectes entre art i teatre, barrejant escultura, collage i elements eclèctics de moda que emfasitzar l’estructura de cada peça creada.
    Després de set anys de taller en escultura, Lidia es gradua en 2012 en Arts i Entreteniment a IUAV (Venècia). Al mateix any va obtindre una beca per al màster en “Bag Design and Product Development”, a IUAV, Venècia.
    En aquests darrers anys, obté experiències en escultura i en teatre i col·labora amb CTRLZAK Art i estudi de Disseny (basat en Milà) que va ser important en el desenvolupament de les seves destreses professionals.
    Els seus treballs són un encreuament de camps entre el disseny i art i oficis. Per desenvolupar cada projecte Lidia intenta fusionar en tots els treballs disciplines diferents en les quals està especialitzada: sovint utilitza collage per desenvolupar un tema o crear una idea, amb una composició i construcció prudent de la imatge per assolir una solució final coherent.
    En 2016 es va trasladar a València, Espanya, on encara col·labora en el departament de vestit de Palau de l’Òpera de la Ciutat de les Arts.

Matthias Neumann

  • BIO

    Matthias Neumann és un artista i arquitecte basat dins els EUA i Alemanya. Els seus projectes han estat presentats a iniciatives com Manifesta 8, el Museu Nacional de Romania d’Art Contemporani, Museu de Reines, Jule Museu de Smith del Collin, el Museu de Bacallà del Cap d’Art, i Arte Laguna a la Venècia Arsenale, entre altres, a més d’un número significatiu d’instal·lacions d’art públic arreu els EUA.
    És el destinatari del premi del Kaplan Director del Museu de Bacallà del Cap d’Art, i un membre a Mac Dowell Colònia, Lower Austrian Architecture Network, jo-Parc, i Centre d’Estudi del Vermont. Actualment ensenya al Spitzer Escola d’Arquitectura a Ciutat Nova York Universitària.

Elena Redaelli

  • BIO

    Elena Redaelli desenvolupa d’una linea de treball  fluida on combina ecologia, les pràctiques socials i les estètiques relacionals. Producció i recerca artística estenen la individualitat cap a llocs difusos, nòmades per a encontres, descobriment i record. El seu apropament està basat en una relació profunda amb el lloc (lloc sensible, mediambiental) i la societat (projectes participatius). Explora l’assumpte, transformació, processos de generació i deterioro que impliquen nivells diferents de control i desafia les fronteres d’autoria i intervenció activa. De vegades el material és el que ho condiciona tot; en altres el temps, els participants o l’entorn. Valorant, investigant i utilitzant pràctiques antigues: teixit a mà, teixint en ganxet, enfeltrament, brodat i papermaking. Me preocupa també la sostenibilitat mediambiental, promoguent i estudiant materials  naturals, reciclats i locals.
    Té un MFA des de UCA, Londres i un títol en l’escultura de l’Accademia de Belles Arts de Roma. Des de 2009 ha estat treballant com a artista professional a nivell  internacional i en desenvolupament la seva pràctica a través de diversos programes de residència.

Álvaro Porras Soriano

  • BIO

    Álvaro Porras Soriano (Ciudad Real, SP, 1992) desplega la seva obra d’art intercanviant pràctiques simbòliques i somàtiques relacionades amb les experiències i l’art en espais públics . Com alguna classe de conte històric, el seu treball construïx connexions a través de processos pictórics dins del conceptualisme, acció i intervencions subtils.
    Va estudiar el títol de les belles arts a la facultat de Cuenca (UCLM), Màster dins Pràctiques Visuals i Artístiques (UCLM) i Màster en Història Contemporània i Estudis Visuals (Museo Reina Sofía + UCM). Ha treballat en projectes de desenvolupament cultural com Galeria de Lluna de la Internet i Espacio Blanco Blanco. Actualment, estudia Art: Producció i Recerca a l’UPV i treballa com a educador i mediador cultural a l’equip de Mediació de l’IVAM.

Rachel Harris

  • BIO

    Rachel Harris és una artista multidisciplinària canadenca que viu a Berlín. Treballa sobretot en la pintura, escultura i instal·lacions. Porta un excepticisme des del punt de vista antropocèntric en el seu treball actual per a descobrir diferents oportunitats de percebre el món i tots els éssers que existeixen a través d’una reinterpretació de velles maneres i vies de pensament. El seu treball se centra en la sostenibilitat, comunitat i el re-pensar la manera en la qual considerem el món natural per a il·luminar com la naturalesa en si mateixa s’entrellaça amb dins del nostre ésser.
    Harris ha col·laborat amb Hands On Centre of the Art Gallery d’Ontario des de 2013-2015. Té un BFA en Dibuix i Pintura del Ontario College of Art and Design. Actualment fa recerca en nombrosos camps relacionats amb les plantes medicinals, qüestions micològiques, formacions geològiques, tipologia de fusta i conservació. A més està involucrada en iniciatives ecofeministes i antropogèniques interseccionals.

Jordi NN

  • BIO

    Jordi *NN (1985) és natural de València, Espanya. Durant els seus estudis va dependre tant tècniques contemporàneeas de creació com disseny, fotografia, vídeo i art conceptual així com arts clàssiques ( escultura, pintura i dibuix). Jordi NN va començar els seus estudis en la UCM de Madrid, completant-los a la USAL de Salamanca i obtenint el titule de llicenciat en Belles arts per la UPV de valència.
    Des de 2010 Jordi NN es considera un artista internacional en haver participat, creat o desenvolupat exposicions i projectes de diferent índole en diferents països com Taiwan, Noruega, els Estats Units, Països Baixos, Alemanya, Letònia, Bèlgica, Grècia, Lituània, etc.
    En els últims anys Jordi NN és més conegut pels seus intalaciones monumentals d’art efímer, on els diferents elements de la naturalesa prenen protagonisme principal, especialment el Foc.

PROYECTOS

PROJECT GALLERY

Antes todo esto era campo

David Orrico

“Antes todo esto era campo” es una instalación interactiva, concierto y experiencia en la naturaleza con fines reflexivos para humanos y plantas en búsqueda de una reconexión posible.
Explorando las posibilidades de una interface viva como son las plantas con el fin de generar un instrumento multimedia que nos permite interactuar con la naturaleza, preguntarnos sobre nuestra relación con lo natural y el lugar que ocupa actualmente en nuestra sociedad, así como mirar hacía la tecnología como un modo de acercarnos y reconectarnos con ritmos más naturales.

Entramado

Lidia Meneghini

Mi propósito es hacer un proyecto site specific, empezando con una primera identificación con los habitantes del lugar donde crearé una instalación que tendrá una connotación estética y que servirá como lugar de reunión y convivencia entre la instalación y el entorno.
Para crear una escultura integrada con su entorno, recogeré piedras, ramas y hojas para tejer estos elementos, en un telar vertical, conectando los árboles y creando un parámetro nuevo, una extensión espacial nueva.
Finalmente, en la red de ramas puedo añadir una parte tejida con fibras, hojas y otras hierbas recogidas en el área para incorporar el carácter orgánico a mi creación propia.
El objetivo definitivo de esta instalación es que quien haga esta ruta pueda parar un momento y contemplar un paisaje donde se fusiona la instalación, el cual constituirá una experiencia perceptual con un valor emocional fuerte para cualquier visitante.

PROJECT GALLERY

PROJECT GALLERY

Camino Fantasma

Matthias Neumann

Son más de 6 años los que he sido comprometido con una serie de intervenciones públicas bajo el título “Basics”, explorando una noción ensimismada de forma, espacio y utilidad en esculturas públicas. El trabajo a realizar para la tercera edición de la residencia Enclave Land Art bajo el título “Camino fantasma“ será un proceso de intervenciones escultóricas. En el transcurso de las 2 semanas de residencia construiré y deconstruiré 4 estructuras de madera a lo largo del Corrales de La Carroja. Cada estructura (fantasma) será construida en un día, existente por un día, y será desmontada en el tercer día; arrancando el proceso de nuevo, una y otra vez (4 veces), hasta que las 4 “estructuras” fantasma hayan aparecido y desaparecido quedando la última versión. Cada parte de este proceso será integral considerada como parte del trabajo, una serie de instalaciones que se estructurarán y presentarán como una acción performativa (instalación, desmontaje, y transporte del material a la ubicación sucesiva) que puede ser considerado en su totalidad como una procesión efímera a lo largo del Corrales de La Carroja.

Infinite slowness

Elena Redaelli

Infinite Slowness es un proyecto de investigación del campo accesible en cada parte de su desarrollo y realización, un open-ended, basado en un proceso y acto performativo que se extiende durante las dos semanas de residencia.
Siendo generado por humanos, animales no-humanos, y cosas que abracen la diversidad y un campo ancho de interconexiones interiores que continuamente evolucionan vias de expresión. La investigación del proyecto gira alrededor de la vitalidad de las piedras y su capacidad de moverse, reproducirrse, recordar y comunicar. Considera las rocas y humanos como componentes que se enlazan, agentes que son parte del entorno al mismo nivel de co-dependencia. Las rocas son una estratificación del tiempo, revistiendo recuerdos pasados, archivos vivientes del Anthropocene. El cuerpo humano es efímero y temporal, y la piedra es duradera y estable mientras lleva a cabo sus mutaciones tranquilas. ¡Aprendamos de las rocas antiguas y sensatas!

PROJECT GALLERY

PROJECT GALLERY

Antigesta

Álvaro Porras Soriano

El proyecto desarrollado durante la residencia se podría definir como una serie de escalas y cambios de magnitud en el entorno de la Vall de Gallinera. Estos cambios aparecerán a través de un conjunto híbrido de procesos difusos como instalaciones minúsculas, acciones fugaces, gestos sutiles o intervenciones mínimas. De este modo, ‘antigesta’ generará propuestas concretas múltiples que irá desde escalas minúsculas a superlativas (y viceversa) a través de temáticas poéticas y gestos simbólicos.

Arch of Re-enchantment

Rachel Harris

A través de mi trabajo, planteo activar un respeto por la naturaleza perdido. Con la creación y diseño de espacios/altares invito a tener una experiencia del mundo natural desde la perspectiva de la soledad y gratitud en pos de una inmesión total de uno mismo dentro del medio ambiente para reflexionar en espacios que han sido utilizados para una reverencia a la naturaleza en sus varias formas en el pasado.
Se construirán tres altares de piedra para crear un conjunto escultural. Uno de los tres altares formará un pequeño arco como réplica o eco de La Foradá, un arco natural formado en una roca y símbolo del territorio. La base de los alares se formará con musgo ofreciendo a los participantes la oportunidad de, desde el respeto, se sienten en este espacio creando un espacio de serenidad para tomar un respiro, relajarse y apreciar el espacio de la región en el que pasean. En cada una de las estructuras, se plantarán plantas recogidas con símbolos sobre cómo pueden ser usadas para inspirar a la gente a encontrar la fauna y flora que les rodean peligrosas y curativas. El trabajo se entiende como una experiencia interactiva y un momento para descansar y apreciar el entorno que les rodea con la esperanza de crear lazos con la naturaleza que creará formatos sostenibles de vida y existencia en este planeta.

PROJECT GALLERY

PROJECT GALLERY

Raquis

Jordi NN

Raquis proviene del griego y da nombre a la parte axial de numerosas estructuras compuestas en animales, hongos y vegetales. Así mismo, en lo que al ser humano concierne, también se le llama Raquis a la columna vertebral. 
El periodo que vivimos a nivel global nos ha obligado a reinterpretar acerca de la relación entre los individuos de nuestra sociedad así cómo la relación entre individuo y el medioambiente que le rodea. Una serie de elementos individuales forman una unidad que vertebra la realidad de cada persona. Y que ocurre cuando rompes esa unidad vertebral de elementos individuales que sostiene el equilibrio.
La obra esta pensada de forma específica para la Vall de Gallinera y sus habitantes. Teniendo en cuenta el paradigma social, cultural y la geomorfología del propio valle se pretende ensalzar y dar tributo al ecosistema completo. Con especial atención al balance de la relación entre los habitantes del valle y su hogar. 
La obra se compone de un número concreto de piedras extraídas del lecho del rio. Cada piedra representará a un habitante del valle formando una composición en forma columna vertebral en la ladera del valle.