ENCLAVE LAND ART
Edició
2023
CONCEPTE DE LA RESIDÈNCIA
Aristòtil
Fins a l'arribada de l'art conceptual i la desvinculació de la necessitat de la bellesa perquè alguna cosa es considere art, el color i la composició eren els elements que captivaven a l'espectador en una primera lectura. A partir d'ací entraven en joc la simbologia, la història i el sentit final per a obtindre la informació total amb la qual construir un criteri fundat sobre la proposta.
En el paisatge del tram de riu sec del riu Escalona a Quesa, just abans d'arribar a l'embassament, crida l'atenció una sèrie de colors vius segmentats per estrats. Són unes zones en les quals les serres apareixen amb un color vermellós més evident que l'argila.
Aquesta primera impressió fa pensar que siga l'efecte potser d'algun residu químic industrial o desfet present en la terra, pels seus colors artificials o contrastants.
La referència visual inicial ens va convidar a contrastar les nostres sospites i aprofundir en el perquè.
Descobrim que, a pocs metres d'aquestes muntanyes, hi havia restes molt més pròximes a l'actualitat. Amb l'entrada del segle XX, la industrialització i l'era dels transports de masses van accelerar l'impacte humà a la recerca de recursos.
Entre els anys 50 i 70, a Quesa es va explotar la pedrera del Turó Negre per a l'extracció de dolerita com a àrid. Eren pedres de gran duresa i to gris, utilitzades per a assentar les vies de tren. En l'actualitat, la mina es troba totalment abandonada, amb bastant vegetació i sense cap rastre d'installacions o maquinària que delaten la seua passada activitat.
Consultem amb experts geòlegs i vam saber que l'origen del cromatisme de les serres es trobava, en realitat, en la composició d'uns sediments del que va ser fa milers de milions d'anys un oceà, el fons marí del qual va quedar en la superfície amb l'evaporació de les aigües o els moviments tectònics.
El color vermellós es deu a l'oxidació del ferro present en la zona al costat de les argiles i els algeps, que donen com a resultat una sèrie de minerals de formes capritxoses i colors dispars.
Els dos segments del paisatge conviden a pensar en com la mateixa naturalesa ha deixat al descobert un fenomen estèticament més amable per a amagar, mimetitzar o absorbir la petjada deixada per l'ésser humà, aqueixa bretxa cap a l'interior que contrasta amb el moviment emergent acolorit, fruit del xoc tectònic dels continents. Una collisió convertida en poesia cromàtica i contrast mineral.
En tots dos casos hi ha un element comú, la naturalesa i el pas del temps. El paisatge capritxós ha seguit un ritme dispar en el seu esdevindre, el de la impermanència, aqueix procés de mutació que en un cas transcorre durant mil·lennis i en l'altre en apenes unes desenes d'anys, posant sempre de manifest que el moviment no es deté.
Com afirmem anteriorment el temps es mesura pels canvis. Encara que no és una unitat de mesura lineal, com la que utilitzem per a pensar en la història. El ritme és diferent, no sols en els éssers humans, també en tots els elements que componen la realitat en la qual vivim.
Una realitat que té, com succeeix amb l'art, una lectura inicial superficial. És en escoltar, veure i percebre a través de la resta de sentits quan descobrim els matisos i les connexions que componen el puzle identitari que defineix un territori o estructura una proposta artística.
ARTISTES
PABLO DÍAZ
BIO
Pablo Díaz (Buenos Aires, 1985) és un músic i artista sonor versàtil de Buenos Aires. El seu treball s’enfoca en el so com a material artístic, abastant concerts, performances i instal·lacions. Ha explorat noves dimensions del ritme i ha col·laborat en nombrosos projectes musicals. Els seus enregistraments inclouen treballs en segells com hatOLOGY i Astral Spirits. Pablo també és docent en EMC Buenos Aires i lidera tallers d’improvisació i experimentació sonora.
MANUEL PRADOS
BIO
Manuel Prados (Sevilla, 1981) orienta la seua pràctica a la investigació artística i l’art de context, i assumeix en la seua obra estètiques i estratègies de disciplines diverses, fent treballs audiovisuals o plàstics, intervencions o posades en escena, en estreta col·laboració amb altres autors. En paral·lel, s’ha exercit com a productor i mediador cultural des de 2005, i és editor de publicacions d’art.
ALFREDO GUILLAMÓN
BIO
Alfredo Guillamón (Múrcia, 1975) és un artista visual i investigador en el Departament d’Escultura de la Facultat de Belles arts de Sant Carles de València. Actualment, realitza la seua tesi doctoral sobre la interacció artística amb el territori i la representació escultòrica del paisatge. Amb una formació en Belles arts, ha participat en exposicions en tota Espanya i ha sigut seleccionat en festivals d’art emergent. També va ser finalista en el 24 Premi Ciutat de Castelló d’Arts Plàstiques.
Isabel Rodriguez Ramos
BIO
Isabel Rodriguez Ramos (Torí, Itàlia, 1997). Artista interdisciplinària italo-cubana que es mou des de les arts plàstiques cap a les arts visuals creuant espais híbrids d’investigació que impliquen activament territoris i comunitats. La trajectòria de l’artista troba impuls i motivació en la necessitat d’investigar la matèria com a pràctica espiritual. La necessitat és establir un diàleg profund entre els sabers ancestrals i les exigències de la contemporaneïtat, conciliar la complexitat de l’herència tradicional amb el potencial comunicatiu de nous mitjans i llenguatges. Les seues arrels i l’interès per la contaminació s’expressen en una investigació estretament lligada a la terra i als elements naturals, però constantment tornada cap al cel.
JANA BARRERA
BIO
És dissenyadora visual especialitzada en experiències interactives amb una forta connexió amb la dansa contemporània. La seua formació en dansa, especialment en coreografia i interpretació, ha influït profundament en el seu treball com a dissenyadora. També té experiència en disseny de productes i s’ha especialitzat en Disseny Interactiu. El seu objectiu és fusionar l’art i la tecnologia per a crear experiències visuals i sensorials impactants. L’apassiona la innovació i actualment forma part de l’equip de desenvolupament interactiu i disseny visual en Vitamin Studio.
ALEXANDRA KNIE
BIO
Alexandra Knie, una artista alemanya, es va graduar en la Alanus Hochschule für Kunst und Gesellschaft a Bonn, Alemanya. Ha rebut beques internacionals, com la beca Neustart Kultur de l’Associació d’Artistes Alemanys. El seu treball ha sigut exhibit en diversos països, incloent-hi Alemanya, Espanya, Portugal, els Països Baixos, els Estats Units i Lituània. Exposicions destacades inclouen aquelles en el Kunstmuseum Ahlen (Alemanya), el museu August Macke Haus (Alemanya), el Centre del Carme (Espanya), el Disseny Hub (Espanya), el museu MAK (Alemanya), el museu MKK (Alemanya) i el Centre Cultural Vila Flor (Portugal).
Isabel Campos Gil
BIO
Isabel Campos Gil (Ciudad Real, 1992). Artista visual graduada en Belles arts per la facultat de Conca. Actualment cursa estudis de Doctorat en la UCLM on realitza una investigació sobre el concepte d’espai heterotòpic i la memòria.
En el seu treball, cerca la fragilitat de l’espai i les interpretacions que sorgeixen arran de llegir-lo des del fragmentat, quasi com un exercici topogràfic d’apropiació de paisatges de la memòria a partir de restes, clivelles, fragments o objectes. En la relació donada del llenguatge amb l’espai i la memòria, conforma el seu treball artístic entre els límits del plàstic i el conceptual.
PROJECTES
CRONOAURAL
Pablo Díaz
ESPEJO ASTRONÓMICO DE AGUA
Manuel Prados
Líricas Envolventes del río Escalona
Alfredo Guillamón
ORIGEN
Isabel Rodriguez Ramos
ORIGEN és la imatge d'un temps ritual i circular, així com el desig de redescobrir l'herència ancestral compartida i sintonitzar amb la ritmicitat circadiària, aqueixa condició original en la qual humanitat i naturalitat, cos i espai, tornen a ser inextricablement Un.